Seguramente me dirán que son líneas completarías, pero toda esta introducción o digitalización, que supuestamente nos están proponiendo, se podría unificar en una única línea de trabajo y aplicación práctica. Lo que hace falta es que los profesores, los departamentos, y la universidad se pongan de acuerdo en lo fundamental: cual es el objetivo real de la asignatura y cual es la mejor manera de conseguir este objetivo.
¿Se plantea alguien realmente esta cuestión? ¿cual es la mejor manera para que los alumnos – tengan la edad que tengan- conecten con el contenido de la clase y le saquen partido?
La respuesta la he encontrado en el video que os he colgado titulado Pay attention! De aquí pueden salir muchas ideas…que podrían ayudar a cambiar el formato de la asignatura que estamos dando... o cómo mínimo a mi me ha empujado a pensar y reflexionar sobre la manera en que me están enseñando a mi, y me ha llevado a analizar como me gustaría y como no me gustaría enseñar a mis alumnos en el futuro…
Hola Càrol, soc la Jessica, companya teva de la Uni. Estic molt dacord amb els dos comentaris que has fet (aquest i el del blog del profe). El meu enfat va més dirigit al funcionament de les universitats en general, i encara considero que nosaltres tenim sort perquè en altres carreres encara és molt pitjor.
ResponderEliminarLa veritat és que a mi el que més em sorpren es el fet de que a magistèri es pedriquen uns ideals: models constructivistes (a nosaltres ens aboquen el coneixement i llavors: fes un treball!), partir del paidocentrisme (nosaltres sóm quasi bé els últims en opinar), fer de l'alumen un esser autònom (tal i com tu be dius), donar llibertat per despertar la creativitat (nosaltres tenim treballs súper tancats i super estructurats i que fins i tot tenen límit de pàgines, ni amb això podem esplaiar-nos!), experimentar i vivenciar el coneixement (quasibé no he tocat res del que he estudiat, només en assignatures on el professor era realment escepcional), cooperació (val, amb això es passen però es que amb els nous plans d'estudi ja em diras quina feina cooperativa fem si tot es fa via virtual mitjançant el docs, es cert que hi ha un enriquiment ja que dos o tres caps pensen més que un però no hi ha intercanvi real)... entre d'altres, tant la universitat com la ESO, com el Batxillerat tenen una gran mancança amb aquests aspectes pedagògics tal i com tu dius. A l'educació infantil es treballa molt amb els nous mètodes actius però llavors els alumnes s'enporten el "xasco" i el xoc és brutal!
M'analegro de que algú comparteixi la meva opinió!